30 d’oct. 2019

PAU 2023/24 CRITERIS.

Valencià: Llengua i Literatura II. Característiques de l’examen
Les preguntes de la prova es basaran en les capacitats i els continguts indicats per la Conselleria d’Educació en el Decret 87/2015, del DOCV 10/06/2015, per a l’assignatura de segon de Batxillerat Valencià: llengua i literatura II.
La prova durarà una hora i mitja, i tindrà dues opcions completes (sense possibilitat d’opcionalitat interna).
L’examen constarà de tres parts:
1. Comprensió del text
2. Anàlisi lingüística del text
3. Expressió i reflexió crítica

1. Estructura de l’examen
1. Comprensió del text
Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 20 a 25 línies de caràcter literari o no literari.
Les preguntes seran del tipus següent:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió aproximada de 6 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets
corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole,
tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.
2. Anàlisi lingüística del text
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents:
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”), etc.
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
3. Expressió i reflexió crítica
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran tres qüestions. Les dues primeres demanaran la producció d’un escrit d’extensió mitjana d’unes 75-80 paraules per cada pregunta i la tercera d’una extensió mitjana de 150 paraules.
La dues primeres se centraran en la literatura i, més concretament, en els continguts següents (període 2020-2022):
1. La narrativa des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra narrativa de Mercè Rodoreda. La plaça del
 Diamant.
 2. L’assaig des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra assagística de Joan Fuster. Diccionari per a ociosos. Selecció de 8 entrades: «Cadira», «Covardia», «Escepticisme», «Gent», «Lectura»,
 «Rellotge», «Ser», «Xenofòbia».
 3. La poesia des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra poètica de Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. Selecció de 10 poemes: «Un entre tants com esperen i callen», «No escric èglogues», «Demà serà una cançó», «Els amants», «L’estampeta», «Cant de Vicent», «Temps», «Ací», «Per
 exemple», «Assumiràs la veu d'un poble».
 4. El teatre des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra teatral de Rodolf Sirera. El verí del teatre.
 Les preguntes partiran d’un fragment breu (al voltant de 5-10 línies) d’un dels textos seleccionats amb la identificació de l’autoria i el títol de l’obra completa. La primera pregunta se centrarà en la descripció i el comentari d’aspectes formals (recursos, figures retòriques, tècniques, estil, model genèric...) o dels continguts (temes, argument, característiques dels personatges, espai, temps...) de l’obra/fragment. La segona pregunta se centrarà en la contextualització i atendrà la relació de l’obra/fragment amb l’autor (la seua trajectòria o etapes i les característiques pròpies), amb el context històric (relació contingut-context històric) i/o amb el context literari (models, corrents,
 subgèneres propis de cada gènere o altres autors destacats del gènere del període 1939-actualitat).
 La tercera qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text inicial de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les
opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.

Criteris generals de correcció
1. Comprensió del text
2. Anàlisi lingüística del text
3. Expressió i reflexió crítica

L’alumnat haurà de contestar:
Del bloc 1: 2 de les 4 preguntes que valen 1 punt i 2 de les 4 preguntes que valen 0,5 punts (Total 3 punts).
Del bloc 2: 3 de les 6 preguntes que valen 1 punt (Total 3 punts).
Del bloc 3:
Hi ha tres possibilitats de tria:
a) contestar les 4 preguntes que valen 1 punt (Total 4 punts).
b) contestar les 2 preguntes que valen 2 punts (Total 4 punts).
c) contestar 3 preguntes: 2 de les 4 preguntes que valen 1 punt i 1 de les 2 preguntes que
valen 2 punts (Total 4 punts).

Criteris de valoració de l’expressió escrita
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica. Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/ Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.

5 de nov. 2018

C. DE TEXTOS DIVERSOS

COMENTARI DE TEXT LITERARI (Narratiu)
- LECTURA  ATENTA.
- TÍTOL.
- CONTEXT (social, cultural i literari que l’envolta), relació amb l’autor i altres obres de l’autor/a (vida, estil..)...
- GÈNERE, SUBGÈNERE:
- Novel·la ( històrica,  negra,  psicològica, cavalleresca, social,  eròtica, de ciència-ficció, de misteri, aventures, doctrinal...).
- Relat breu.
- Conte
- Rondalla
- Llegenda
Punt de vista:    Narrador en primera persona (Intern:Protagonista,  personatge secundari)
                                              “        en segona persona.
                                              “        en tercera persona: omniscient,  observador extern (no és cap personatge i desconeix els pensaments i sentiments dels personatges).
                          Narrador editor: algú ha trobat un manuscrit, un llibre rar, un document antic...
Canvis de punts de vista. Polifonia narrativa: diversos punts de vista de diferents personatges.
- ARGUMENT:    Contingut:Divisió en parts.
- TEMA.
- PERSONATGES: Caracterització: pel seu aspecte físic, psíquic (desitjos, objectius, formes de comportament..), pel seu nom ... Els caracteritza el narrador (retrat o etopeia), ell mateix,  uns altres personatges o els objectes que l’envolten?
- LLOC(S) on ocorren els fets: En quina mesura l’escenari condiciona les accions dels personatges?
- TEMPS: Temps de la història:  època dels personatges. Durada
                 Temps del discurs: ordre: anticipació; retrospecció. Durada.
- CONCLUSIÓ I CRÍTICA PERSONAL: valora i relaciona la forma, el contingut, la finalitat, l’època a què pertany, l’autor...

         
      COMENTARI DE TEXT LITERARI (teatral)
- LECTURA  ATENTA.
- TÍTOL.
- CONTEXT (social, cultural i literari que l’envolta), relació amb l’autor i altres obres de l’autor/a (vida, estil..)...
- GÈNERE, SUBGÈNERE:
Comèdia (obra de caràcter divertit i amb final feliç); Sainet (comèdia breu en un acte que intenta reproduir els costums de les classes populars); Tragèdia (dramatitza conflictes molt extremats sorgits de les passions que dominen els protagonistes. Sol acabar amb la mort o el destí catastròfic del protagonista; els personatges s’enfroten a quelcom del més enllà: déus, destí..); Drama (l’heroi  s’enfronta a problemes humans reals); Melodrama (drama popular que tracta de commoure per l’exageració dels sentiments); Tragicomèdia (participa de les característiques de la comèdia i de la tragèdia); Teatre de l’absurd; Farsa (comèdia burlesca breu, caricaturesca, crítica i paròdica); Mim, Esquetx; Titelles.
Amb música: Òpera; Sarsuela (obra teatral hispànica formada per parts cantades); Opereta (obra teatral per a ser cantada en part, amb acompanyament orquestral); Revista (quadres solts, de còmics, de balls o de cançons).
- ARGUMENT:
Accions i reaccions dels personatges fonamentades en la concentració de l’acció, tensió i enfrontament.  Contingut:Divisió en parts.
 Estructura interna.
 Estructura externa: acte (cadascuna de les parts, separada de les altres per un interval), escena (parts en què es divideixen els actes i on intervenen els mateixos personatges), quadre (cada subdivisió d’un acte, corresponent a un canvi de decoració)...
- TEMA.
- PERSONATGES: Caracterització: (acotacions) pel seu aspecte físic, psíquic (desitjos, objectius, formes de comportament..), pel seu nom... Quins són els seus objectius (què volen), els seus mòbils (per què ho volen)  i les estratègies (què fan per aconseguir-ho)?
- LLOC(S) on ocorren els fets.
Llocs de representació: al carrer o en un edifici…
Escenografia: auditiva i visual (mobiliari, gestos, vestuari, pentinat...)
- TEMPS: Temps de la història:  època dels personatges. Durada
                 Temps del discurs: ordre (anticipacions “conta un fet i després com s’ha  produït”, retrospeccions i simultaneïtat); durada.
- TIPOLOGIES TEXTUALS.
- FUNCIONS DEL LLENGUATGE PREDOMINANTS.
- CONCLUSIÓ I CRÍTICA PERSONAL (com en el comentari de text anterior).


COMENTARI DE TEXT LITERARI (assaig)

- LECTURA  ATENTA.
- TÍTOL.
-Fragment (relaciona’l amb el que s’ha narrat anteriorment i amb el que s’esdevé i el que representa en relació a la resta del libre) o obra completa, context (social, cultural i literari que l’envolta), relació amb l’autor i altres obres de l’autor/a (vida, estil...)...
- GÈNERE, SUBGÈNERE:
Assaig (voluntat didàctica i moralitzadora i literària amb la defensa d’idees pròpies); Article (reflexió sobre un tema polític, sociològic...); Epístola (assaig en forma de carta); Diari o dietari (anotacions assagístiques datades per dies); Aforisme (assaig breu, rotund i sentenciós; emparentat amb els proverbis, adagis, refranys); Autobiografies; Diccionari fingit; Diàleg; Glossa (breu reflexió sobre un mot o una idea inicial), Memòria ( fets en passat i potser, no ordenats cronològicament).
Segons el  tema: divulgatiu, literari, científic o polític.
 Periodisme:  Reportatge (ampliació objectiva de la notícia mitjançant entrevistes, diàlegs, narracions...); Entrevista (conversació entre periodista i personatge); Crònica (narració dels fets, demarcats cronològicament, complementada amb elements valoratius); Article d’opinió (un autor/a de prestifi critica, analitza i valora algun fet d’interés genenral); Columna (secció fixa ; menys extensa); Editorial (opinió de la direcció d’un periòdic); Crítica (ressenya informativa i valorativa d’una obra literària, artística, d’una representació o d’un espectacle); Cartes al director ( un lector/a comenta, denuncia, felicita, agraeix, lloa o critica fets d’actualitat, el tractament informatiu o l’opinió del mitjà).
- CONTINGUT:  Idees que expressa l’autor/a.// TEMA .//TESI.
Estructura temàtica:
Climàtica (tesi al final del text), anticlimàtica (principi de text), lineal (al llarg del text) i circular (al principi i al final).
Estructura textual: parts en què es divideix: Introducció, argumentació (i/o contraargumentació) i conclusió.
- EMISSOR  I RECEPTOR
Autor i lector: real i model
Presència o absència de l’emissor i/o del receptor
Subjectivitat o objectivitat.
-ALTRES CARACTERÍSTIQUES:
Tipus de text (seqüències): Narratiu, descriptiu, explicatiu o expositiu, conversacional, argumentatiu, instructiu, predictiu, retòric.
Seqüències expositives: ocultació de l’emissor, especialitzat/Receptor: nivell (científic, didàctic, divulgatiu).
Seqüències argumentatives:
1. Tipus d’arguments: d’autoritat, de model, del benefici, de malbaratament, de causa-conseqüència, d’exemple, per comparació, de justícia, apel·lar al tòpic de quantitat o al de qualitat, dades, xifres, estadístiques, dilema.
2. Fal·làcies: ad hominem, ad baculum (amb l’amenaça), ad populum (emocions més que raó), ad verecundiam (autoritat falsa), ad ignorantiam (és fals perquè es desconeix), tu quoque (s’acusa l’acusador del mateix que ell a nosaltres).
-CONCLUSIÓ I CRÍTICA PERSONAL (com en el comentari de text anterior).


COMENTARI DE TEXT LITERARI (poètic)

- LECTURA  ATENTA.
- TÍTOL.
-CONTEXT (social, cultural i literari que l’envolta), relació amb l’autor i altres obres de l’autor/a (vida, estil..)...
- GÈNERE, SUBGÈNERE :
 Poesia:
Epopeia (narra en vers accions heroiques dels herois d’un poble), Cantar de gesta, Romanç èpic (narració, sovint acompanyada d’il·lustracions,  de la vida o aventures d’un heroi), Poema èpic culte.
Oda (elogi), Cançó (de lloança i idealització d’una dama), Elegia (lament per al pèrdua d’un ésser estimat), Himne (cant que conté ideals religiosos, patriòtics... d’una comunitat), de contingut moral, social o polític), Romanç líric, Goig (cançons religioses de lloança a sants o a la Mare de Déu), Corranda (cançons curtes de tema amorós, d’enyorança, de lloança a xiques, de treball, de bressol, satíriques....), Ègloga (poemes bucòlics en què els pastors conversen dels seus amors o de la vida al camp), Epigrama (breu composició poètica satírica), Sàtira (es ridiculitzen i censuren els defectes dels ser humans), Sirventés (poesia moralitzadora, sovint d’atac personal o de propaganda ideològica), Nadala (cançons sobre el naixement de Crist).

       Punt de vista:    - Jo poètic: 1ª persona: actitud intimista
                                 -  Tu líric: 2ª persona: actitud apostròfica
                                -  Objecte poètic evocat: 3ª persona, de què parla el poema: actitud enunciativa.
- ARGUMENT:
No sol  parlar de fets, sinó de sentiments i sensacions. Contingut:Divisió en parts.
- TEMA (i la seua originalitat).  Temes:Beatus ille (vida tranquil·la), carpe diem, paradís perdut, fortuna mudabile, tempus fugit, ubi sunt? (desparició de l’esplendor d’èpoques anteriors), vanitas vanitatum (desengany de la realitat que no és més que aparença).
- ESTRUCTURACIÓ INTERNA
. Nivell fònic: al·literacions, onomatopeies, paranomàsies, palíndrom (Sinera-arenys)
. Nivell morfosintàctic: Abundància o no i valor dels: adjectius, substantius, verbs; predomini d’oracions simples, compostes, juxtaposades; figures literàries basades en la intensificació o repetició: anàfora, enumeracions, gradacions, asíndeton, polisíndeton, paral·lelisme, hipèrbaton, anadiplosi (final de vers i començament de l’altre)...
 Encavalcaments, epítets, quiasme (estructura creuada)
  .  Nivell lexicosemàntic: sinonímia, polisèmia, antonímia, homonímia, camps semàntics; valors connotatius dels mots; figures literàries per produir estranyesa o desviament de l’expressió corrent: metàfora, metonímia (sinècdoque), sinestèsia, personificació, prosopopeia (fer parlar els animals), hipèrbole, al·legoria, antítesi, paradoxa, ironia, intertextualitat, interrogació retòrica, apòstrofe (imprecació vehement a un ser no present), oxímoron (“obscura claredat”)...
-    CONCLUSIÓ I CRÍTICA PERSONAL (com en el comentari de text anterior).

3 de gen. 2017

Comentari de text-esquema


COMENTARI DE TEXT (Batxillerat)

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA.
 
Important:
  • Abans de començar a realitzar el comentari cal que es numeren les línies del text de cinc en cinc. Procureu tenir en compte la presentació, la correcció, l'adequació, la coherència i la cohesió del vostre escrit.
  • Sempre s’han d’extraure exemples del text i explicar per quina raó l’autor/a s’expressa d’una forma determinada.
  • No afirmeu allò que no sabeu amb seguretat.
  1. CONTEXT(relacions que s’estableixen entre el text i la situació comunicativa dins la qual es produeix i que li fan adquirir la seua plena significació): autor/a, el text dins l’obra, altres obres, data, país, mitjà de comunicació on apareix...
  1. ADEQUACIÓ (pragmàtica); Per tal de valorar l’ADEQUACIÓ es tindrà en compte:
  • Que acompleix el propòsit comunicatiu.
  • Manté la forma de tractament pertinent.
  • Manté el nivell de formalitat adient.
  • Aconsegueix la precisió lèxica escaient.
    3- COHERÈNCIA (semàntica): conjunt d’elements que s’organitzen en un text per a transmetre un
sentit.
Per tal de valorar la COHERÈNCIA es tindrà en compte:
  • Si queda clar allò que es vol comunicar.
  • Si hi ha una selecció d’informació rellevant.
  • Si se segueix un ordre lògic, sense contradiccions.
  • Si l’organització en paràgrafs, apartats... és clara.
  • Si la progressió temàtica de la informació, coneguda o no, és adequada.
  4- COHESIÓ (sintaxi): Connectivitat que s’estableix entre les diferents parts del discurs.
Per tal de valorar la COHESIÓ es tindrà en compte:
  • L’ús adequat de relacions anafòriques.
  • La correcció en l´ús de la sintaxi, l’entonació, la puntuació...
  • Cohesió tipogràfica.
  • Domini d’aspectes lèxics i semàntics.
La manca de connectors no implica necessàriament que l’estil del text no estiga cohesionat. 

                 GUIA PER AL COMENTARI DE TEXT

EIX TEMÀTIC (O TEMA) I MOTIUS SECUNDARIS.

TÍTOL I ALTRES ELEMENTS PARATEXTUALS:
Títol temàtic: total o parcial
Títol remàtic
Elements paratextuals

PROGRESSIÓ TEMÀTICA:
Progressió de tema lineal
                 de tema constant
                 de temes derivats

RESUM I ESTRUCTURA TEXTUAL: Resum. Parts.

VARIETATS LINGÜÍSTIQUES:
Diatòpica:lloc
Trets distintius català oriental - català occidental que podem trobar en el registre estàndard:
· Desinències del present de subjuntiu (persones 1a, 2a, 3a i 6a): jo canti-cante, tu cantis-cantes, ell
canti-cante, ells cantin-canten.
· Plurals de mots en –s o –ns: homes-hòmens, joves-jóvens, marges-màrgens...
· Alternança e/a: nedar-nadar, xerrar-xarrar...

· Lèxic específic: mirall-espill, llombrígol-melic, farigola-timó, papallona-paloma(-eta)...

· Accentuació: anglès-anglés, cafè-café, aprèn-aprén, aparèixer- aparéixer...
· Alternança tll/tl: ametlla-ametla, espatlla/espatla, butlla/butla...
Un altre tret distintiu són les desinències dels incoatius de la 3a conjugació (persones 1a, 2a, 3a i 6a) al present d’indicatiu (serveixo-servisc/servesc/servixo...) i de subjuntiu (serveixi-servisca...). Però no prendrem en consideració l'alternança eix-ix en les persones 2a, 3a i 6a) al present d’indicatiu (serveixes-servixes, serveix-servix, serveixen-servixen) perquè les formes en -ix (que trobarem en la documentació oficial de la Generalitat Valenciana) tenen poca tradició literària, encara que són vives a la llengua oral del català occidental.
Dins del català occidental, els principals trets específics del valencià són:
· Pronom neutre: açò. Adverbi de lloc: ací. Adverbis de temps: dins, prompte (en lloc de dintre, aviat).
· Possessius: meua, teua, seua, meues, teues, seues. Combinació pronominal (li’l, li la, li’ls, li les).
· Desinència –e al present d’indicatiu: jo cante...
· Desinències –ara, -era, -ira a l’imperfet de subjuntiu: anara, diguera, patira.
· Lèxic específic: eixir, tindre, vindre, aplegar, llavar, esvarar, gitar-se, vesprada, colp, raïl, dacsa,
moixama, granera, poal, ensalada, creïlla, vore...
També tenen poca tradició literària els demostratius: este, eixe; esta, eixa.. (aquest, aqueix...); els numerals: huit, dihuit, dèsset, dènou i huitanta (vuit, divuit, disset, dinou, vuitanta) i l'adverbi hui (avui).
Diastràtica: procedència social
Diacrònica: època
Diafàsica: àmbit d'ús (registres com el vulgar, col·loquial, estàndard, juridicoadministratiu, cientificotècnic, literari i publicitari).
CANAL :
Preparat o no
Escrit o oral
Comunicació directa o diferida.
Comunicació verbal i no verbal.
TIPOLOGIA TEXTUALNarratiu, descriptiu, explicatiu o expositiu, conversacional, argumentatiu, instructiu, predictiu, retòric.
Tipologies estructurals (Estructura temàtica)

-Textos expositius. Esquemes organitzatius:
            1. Pregunta - resposta
            2. Problema - solució
            3. Causa - efecte.
            4. Comparació.
            5. Seqüència temporal.

-Textos argumentatius:
           1. Estructura analitzant (deductiva o anticlimàtica).
           2. Estructura sintetitzant (inductiva o climàtica).
           3. Estructura enquadrada (o circular).
           4. Estructura paral·lelística (en paral·lel).
           5. Estructura dialèctica.
           6. Estructura repetitiva.
           7. Estructura oberta.
-Textos narratius
          a) Plantejament
          b) Nus
          c) Desenllaç
Textos narratius informatius: la notícia.
          a) Titular: avanttítol (el motiu) títol (titular pròpiament dit) i subtítol (informació 
complementària).
          b) Entradeta o lead (resum). Sovint el primer paràgraf.
          c) Cos (dades en interés decreixent). Diversos paràgrafs.

-Textos descriptius
Informació jerarquitzada (de més general a més concreta).

-Textos instructius
Estructura enumerativa o dividida en fases d’un procés.

-Textos retòrics o literaris
Hi ha múltiples estructures possibles.

-Textos conversacionals
Estructura basada en la successió dels torns de paraula (intercanvi dialògic).

Tipologia textual- finalitat- gènere
-Expositiu o explicatiu.Explicar. Fer entendre una cosa.
Fullet informatiu. Refrany. Exposició oral.Currículum. Llibre de text. Monografia. Examen. Article especialitzat. Diccionari. Enciclopèdia.Tractat de divulgació científica.
-Argumentatiu Convéncer d’alguna cosa.
Article d’opinió. Columna periodística. Debat. Carta al director. Anunci publicitari. Assaig (humanístic o científic). Editorial. Discurs polític.
-Narratiu. Contar fets i accions.
Notícia. Reportatge (informació + opinió). Crònica (informació + opinió). Pel·lícula. Acudit. Novel·la.Conte.
-Descriptiu Descriure. Com és?
Catàleg. Endevinalla. Guia temàtica. Retrat. Fitxa policial.
-Instructiu.Ordenar o aconsellar alguna cosa
Manual d’ús. Recepta de cuina. Llei. Gramàtica. Consell. Reglament.
-Retòric o literari . Finalitat estètica i lúdica.
Novel·la.Conte.Poema. Assaig literari. Embarbussament. Eslògan publicitari. Cançó. Teatre.
-Conversacional. Interactuar socialment dos o més interlocutors.
Entrevista. Conversa telefònica. Conversa cara a cara. Debat televisiu. Teatre.Xat.
ÀMBITS D'ÚS-GÈNERES
  • Acadèmic (científic, tècnic i humanístic): Manual didàctic, ponència, resum, esquema, assaig
  • Periodístic: Notícia, reportatge, editorial, columna, article d’opinió...
  • Juridicoadministratiu: Decret, llei, sentència, acta, instància, currículum...
  • Publicitari: Anunci, cartell, eslògan, espot...
  • Literari: Poesia, teatre, narrativa i assaig
  • Col·loquial
  • Polític
FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES

Segons la intenció de l’emissor predominarà una funció o funcions:

1. Funció referencial o representativa (Textos narratius, descriptius, expositius...)

2. Funció expressiva o emotiva (Textos conversacionals, argumentatius...)

3. Funció conativa o apel·lativa (Textos instructius, conversacionals, argumentatius...)

4. Funció fàtica o de contacte (Textos conversacionals...)

5. Funció metalingüística (Textos expositius: diccionaris, estudis teòrics sobre lingüística...)

6. Funció estilística o poètica (Textos literaris o argumentatius: un poema, un anunci publicitari...)


EMISSOR I RECEPTOR: presència o absència.
Dixi:
     -Dixi personal
- 1ª del plural: Plural de modèstia (textos expositius)

- Plural inclusiu JO + TU .

                                             -Plural exclusiu JO + ELL

- Nosaltres global: JO +TU +ELL/A
    -Dixi temporal : morfemes verbals de temps, adverbis i locucions temporals (ara, adés...). (Temps d’enunciació).

    -Dixi espacial: pronoms i adverbis; demostratius, neutres, de lloc: Aquest, ací açò.... (Espai de l’enunciació).

    -Dixi social: Fòrmules de cortesia, hipocorístics...

MODALITZACIÓ
Perífrasis d’obligació, de dubte, de probabilitat...
Refranys, locucions.
Oracions interrogatives, exclamatives, exhortatives, dubitatives, desideratives.
Substantius valoratius
Tria lèxica
Adjectius valoratius
Adverbis o locucions adverbials valoratives
Verbs valoratius
Verbs que expressen sentiments
Ús de cometes , cursiva, negreta, font tipogràfica
Canvi de llengua o registre
Citació textual
Elements paratextuals: epígrafs, endreces, acotacions, parèntesis...
Figures retòriques
La derivació:     
    Diminutius
    Augmentatius i pejoratiu
    Superlatius.
Modalitat oracional: enunciatives (afirmatives o negatives), imperatives o exhortatives, interrogatives, exclamatives, dubitatives.
IMPERSONALITZACIÓ
Procediments:
  1. Oracions impersonals amb haver- hi o caldre.
  2. Construccions amb se impersonal
  3. Construccions amb subjecte genèric: hom, tothom, la gent, algú
  4. Construccions amb el verb conjugat en 2º del singular o 3º del plural:
  5. Construccions d’infinitiu
  6. Oracions passives
VEUS DEL DISCURS:
  • Nivell extratextual: autor real i model , lector real i model
  • Nivell intratextual: locutor, al·locutari i enunciadors.  
En el discurs podem trobar casos de Polifonia o discurs reportat.
El discurs reportat pot introduir-se com a discurs directe, indirecte, indirecte lliure.
Poden aparéixer també arguments d’autoritat
COHESIÓ
  • Lèxica: repetició, sinonímia, antonímia , homonímia, polisèmia, famílies lèxiques, hiponímia /hiperonímia, camps semàntics...
  • Morfosintàctica:  
Anàfora
Substitució pronominal
Substitució adverbial.
Substitució hiponímica o hiperonímica
Substitució sinonímica
Aposició
Determinació
Nominalització o extensió de l’anàfora
El·lipsi.
Catàfora.
Dixi.
Procediments de condensació i d'ampliació de la informació per adequar-la als coneixements que l’enunciador pressuposa en el destinatari:
Nominalització (condensació)
Aposició.
Exemplificació
Oracions de relatiu (especificatives i explicatives).

Relació entre temps verbals.

Present: expressa un “ara”…present d’indicatiu.
Altres valors:
  • Present amb valor atemporal (t.expositius)
  • Present històric
  • Present amb valor de futur.
Passat: expressa un “abans d’ara”
Indefinit
Perfet
Imperfet
Futur: expressa un “després d’ara”… futur  d'indicatiu: ordre, predicció.

Els temps del subjuntiu (desig, voluntat, ordre, temor...)
    Connectors:
  • Connectors
  • Conjuncions
  • Connexió lèxica
  • Recursos gràfics
  • Disposició textual i tipogràfica

Valoració personal

VALORACIÓ DEL PROPI TEXT: adequació, coherència i cohesió, grau de complexitat en contingut i forma (estil segmentat o cohesionat), qualitat estètica, originalitat...

1. Valoració de les idees exposades per l’autor.

2. Nous arguments a favor o en contra.

3. Interés o actualitat del tema tractat. Temes relacionats.

4. Avaluar si el text aconsegueix la finalitat comunicativa que es proposa.

5. Judici personal.


























22 de jul. 2014

Prova ortogràfica. Consells als pares.


 CARTA D’UN NEN A TOTS ELS PARES DEL MON


NO hem dones tot el que el demane. De vegades, només demane per veurer fins a cuant puc aconseguir.

NO em crides. Et respecte menys quant heu fas i m’ensenyes a cridar a mi tambe, i jo no vull fer-ho.

NO em dones sempre ordres. Si en comptes de ordres, de vegades, em demanares les coses yo ho faría mes ràpid i mes a gust.

Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dona-me’l, però també si es un càstig.

NO em compares en ningú, especialment amb els meus germans. Sí tu em fas lluir millor que els demés, algu patirà, i si em fas lluir menys que els altres, sere jo qui patisca.

Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si heu fas tot per mi, jo mai podré aprendrer.

NO diges mentides davant meu, ni em demanes que les diga per tu, encara que siga per traure’t d’un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan estigues equivocat en algo admet-ho i creixera la opinió que tinc de tu i m’enseñaras a admetre les meues equivocacions també.

Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes els teus amics, ja que perquè siguem família, aixó no vol dir que no puguem ser amics també.

Intenta ser coherent en el que dius i el que fas.

Quan t’explique un problema meu NO em digues: “No tinc temps per bajanades” o “Això no te cap importancia”. Tracta de comprendre’m i ajudarme.

Estima’m i digues-m’ho. A mi magrada escoltar com ho dius, encara que tu no cregues necessari dir-m’ho.

En definitiva, parla amb mi, el dialeg entre nosaltres és lo més important.


 SOLUCIÓ

CARTA D’UN NEN A TOTS ELS PARES DEL MÓN



NO em dones tot el que et demane. De vegades només demane per veure fins a quant puc aconseguir.

NO em crides. Et respecte menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

NO em dones sempre ordres. Si en comptes d’ordres de vegades em demanares les coses jo ho faria més ràpid i més a gust.

Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dona-me’l, però també si és un càstig.

NO em compares amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els altres, algú patirà, i si em fas lluir menys que els altres, seré jo qui patisca.

Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

NO digues mentides davant meu, ni em demanes que les diga per tu, encara que siga per traure’t d’un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan estigues equivocat en alguna cosa admet-ho i creixerà l’opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.

Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes els teus amics, ja que perquè siguem família, això no vol dir que no puguem ser amics també.

Intenta ser coherent amb el que dius i el que fas.

Quan t’explique un problema meu NO em digues: “No tinc temps per bajanades” o “Això no cap importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.

Estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada escoltar com ho dius, encara que tu no cregues necessari dir-m’ho.

En definitiva, parla amb mi, el diàleg entre nosaltres és el més important.






 











 


13 de març 2014

Material per tal de recuperar

                          

REFORÇ DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA


¨CARLES RIBÓ: Aprendre a escriure. Castellnou edicions.

¨JORDI BARCELLS – IGNASI PUIG. Narrar i descriure. Castellnou edicions.

¨Pràctiques de llengua 7 (com escriure un text). Editorial Tàndem.

¨Pràctiques d’expressió escrita. Marfil

¨CALAIX, Entesos,1r, 2n, 3r, 4t ESO. Bromera

 

REFORÇ DE LA COMPRENSIÓ ESCRITA


¨JOAN CAPELLÀ – M. ALBA POZO: Això era i no era (comprensió lectora). Castellnou edicions.
 

REFORÇ DE L’ORTOGRAFIA, GRAMÀTICA, LÈXIC I LITERATURA


¨CALAIX, pràctiques de llengua i literatura, 1r ESO. Projecte ONA. Bromera

¨CALAIX, pràctiques de llengua i literatura, 2n ESO. Projecte ONA. Bromera

¨CALAIX, pràctiques de llengua i literatura, 3r ESO. Projecte ONA. Bromera

¨CALAIX, pràctiques de llengua i literatura, 4t ESO. Projecte ONA. Bromera

¨CALAIX de verbs. Bromera.

¨CALAIX de pronoms febles (I). Bromera.

¨JOAN BADIA – JORDI GRIFOLL: Ortografia catalana. Castellnou edicions.

¨JORDI BARCELLS – ISIDRE CRESPO: Saber de lletra. Castellnou edicions.

¨Guia gramatical per a l’ús de la llengua. Exercicis autocorrectius. Tabarca

¨Lletra per lletra. Castellnou.

¨Ortografia valenciana. Teide.

¨Pràctiques de llengua 1 (pronoms febles). Ed. Tàndem.

¨Pràctiques de llengua 2 i 3 (ortografia). Ed. Tàndem

¨Pràctiques de llengua 4 (morfologia verbal). Ed. Tàndem

¨Pràctiques de llengua 5 (castellanismes). Ed. Tàndem

¨Pràctiques de llengua 8 (morfosintaxi; 2n batxillerat). G. Lluch i M. Ferrer. Ed. Tàndem

¨Reforç de llengua (1, 2, 3, 4). Ed. Castellnou.

¨Què de llengua. Quadern de treball 1 i 2. Ed. Teide.

JQCV

¨Valencià pas a pas. Elemental. J. Ll. Doménech, J. C Buchón, V. Cantó. Ed. Marfil. Col·lecció ara i ací.

¨Consultor gramatical. Exercicis autocorrectius d’ortografia i morfosintaxi. Ed. Tabarca.

¨Va de bo!. Ed. Bromera